La Carme i en Marcos a la tele italiana

La Carme i en MarcosLa situació actual a Catalunya ha estat el tema escollit pels periodistes de Piazza Pulita, programa de la Sette, canal de la televisió italiana. El reportatge, titulat La Catalogna, recull, amb un italià comprensible, diferents protestes contra la crisi a Catalunya.

Es tracten temes tan diferents com les protestes dels farmacèutics pels impagaments de la Generalitat, com la vaga de medicaments de la Carme, la vaga de fam dels treballadors de Telefónica: Marcos (entrevistat al reportatge), Josep, Carles, Laurentino i Alberto. Finalment tanquen el reportatge parlant del creixent independentisme amb els municipis que es declaren insubmisos fiscals amb el govern espanyol.

El reportatge és curt i barreja protestes molt diferents, per l’assumpte, el calibre i la necessitat. Per una banda, és clar que arriba a confondre l’espectador barrejant manifestacions independentistes amb lluites com vagues de fam o de medicaments. I per altra banda, sempre veiem les conseqüències de la crisi però ni rastre de les causes, com si d’una tempesta caiguda del cel es tractés. A part de víctimes, també existeixen lleis, noms, polítics, sigles, empreses que se’n beneficien, tots ells culpables! Això no és una crisi, és capitalisme salvatge!

També hem de dir que el canal italià ha dedicat més temps al Marcos i la Carme que el que han dedicat TV3 i TVE, tots ells mitjans públics que giren l’esquena al poble que els dóna de menjar!

Ànims Carme! Ànims Marcos!

 
 
 
 

La Carme, a “El Periódico”

Brevíssima notícia del 10 de novembre, al periódico. Tan breu és, que no hi ha ni declaracions de la protagonista, ni sabem les causes, ni els objectius d’una vaga de medicaments. Cobririen així una notícia de vaga de fam?

* recordem que a Catalunya tenim 2 copagaments: un que ve del reaial decret 16/2012 de Rajoy, Mato i companyia i un altre de l’euro per medicament del mas, boi-ruiz, mas-colell, etc.

La Carme al Guinardó

Quan serà notícia? 5 vaguistes de medicaments

Ja són 5 els casos de persones que fan vaga de medicaments. Almenys de manera pública. Són en Manuel Fernandez de GranadaJoan Ferrer de BergaEmilio Spinola de HuelvaJulio Alesanco de Girona i la Carme Cuchilleros de Barcelona.

Ja són 5 les persones que encaren la crueltat del re-co-pagament dels medicaments. D’allò que ja hem pagat i que ens volen tornar a fer pagar utilitzant mentides i arguments falsos. En definitiva, la mercantilització de la nostra salut, sempre en benefici de mans privades (empresaris, polítics i consellers i ministres) que fan diners a costa nostra.

Protesten davant la insolència i el cinisme dels qui ens governen i ho fan negant-se a pagar i negant-se a prendre els medicaments. Protesten de l’única manera que saben? De l’única manera que poden? Per principis? Per necessitat? O simplement per dir prou?

Però després de conèixer les 5 històries, el que realment ens preguntem és: què ha de passar perquè això sigui notícia? Per què són notícia les retallades i no les seves conseqüències? Per què ho és l’atac i saqueig contra allò que és nostre i no el patiment que hi ha darrere? Per què l’agressió si, però la resposta no? Per què les notícies no són mai sobre persones?

Havent rastrejat per internet trobem fàcilment les 5 notícies aparegudes a mitjans de comunicació d’àmbit local, minoritaris o vídeos al youtube. En canvi, els mitjans de comunicació massius no en parlen. O no saben buscar notícies al google…

Des d’aquí els donem suport i difusió. Dóna’ls-hi tu també!

Suport a les persones que pateixen! Als barris, als pobles i arreu!

Suport a les persones que lluiten! Ara més que mai!

La Carme a Catalunya Ràdio

Benvinguda a la vostra casaDimarts 9 d’octubre la Carme i un grup d’amigues i veïnes que recolzem la seva vaga de medicaments es van presentar sense avisar a Catalunya Ràdio, la ràdio que paguem entre totes i on la vaga de medicaments, després de més 2 mesos i com a mínim 3 vaguistes a Catalunya, encara no havia estat notícia. A altres mitjans de comunicació internacionals sí que ho ha estat.

Dins la franja d’El Matí de catalunya Ràdio, on en Manel Fuentes ens dóna cada dia la benvinguda en antena recordant que és casa nostra, vam exigir a les responsables del programa que el cas de la Carme, així com el d’altres vaguistes de Catalunya i la resta de l’estat, fossin notícia. Ja era hora.

La Carme i el Bruce Springsteen!Finalment Catalunya Ràdio es van comprometre a una curta entrevista l’endemà dimecres 10. Aquí podeu escoltar-la.

Catalunya Ràdio també es va comprometre a un més llarg espai per tractar la vaga de medicaments amb més vaguistes a l’estudi. Esperarem. Tornarem a acompanyar-la i a donar-li tot el nostre suport, a ella i a totes les persones vaguistes que lluiten per la nostra salut! No estan soles!

Carmen en vaga de medicaments (vídeo i carta)

Em dic Carme, tinc quasi 65 anys i sóc pensionista amb invalidesa absoluta per Parkinson. Vaig començar a treballar amb 8 anys repartint llet pels carrers de l’Hospitalet i, després de tota una vida treballant com qualsevol ciutadana, avui em trobo amb la decepció que la vellesa somiada del benestar social no existeix.

Vam acceptar un tracte: pagar la sanitat pública mentre estàvem sans confiant en rebre-la quan estiguéssim malalts. Nosaltres vam complir amb la nostra part del tracte i avui em sento profundament decebuda quan veig que ells no. Han faltat a la seva paraula.

De la nit al dia, el que nosaltres vam construir durant anys ens ho treuen per convertir pacients d’una sanitat pública en clients de la seva sanitat privada. Ens han tret ambulatoris, plantes d’hospital, serveis de radioteràpia que havíem pagat amb els nostres diners per a que polítics i empresaris, tots lladres de guant blanc, facin el negoci de la seva vida.

A canvi, nosaltres patim eternes llistes d’espera, un servei cada cop més precari i a sobre, repagaments de medicaments impagables per a moltes persones. I després diuen que no hi ha diners. És clar, mai no n’hi ha prou pels que roben.

Des del 24 de juny, data en què va entrar en vigor del xantatge del pagament i repagament, em nego a pagar i a prendre la meva medicació com a protesta. Em declaro en vaga de medicaments perquè ja els he pagat, perquè he treballat tota la meva vida i perquè no vull contribuir al robatori que s’està duent a terme contra els més pobres. Seguiré en vaga fins que ens tornin tot el que ens han robat.

Fent pública la meva acció, pretenc en primer lloc, que la gent conegui la dura realitat que estem patint. Tan és si les retallades vénen de Madrid o de Catalunya, perquè els que maquinen aquest robatori tenen els mateixos interessos: fer negoci a costa de la nostra salut i dels nostres diners.

I, en segon lloc, que la gent s’adoni que podem fer alguna cosa més que pagar i callar. Podem dir prou i lluitar pel que és nostre i contra aquells que ens ho prenen. Jo, ho faig de l’única manera que sé: em declaro en vaga de medicaments. Però, sortir al carrer i lluitar pel que és nostre és quelcom que totes les persones podem fer. Sortim i lluitem!

Barcelona, 30 d’agost de 2012